Aquest tercer trimestre, la professora d'informàtica ens va dir que fessim un video i després amb aquest en fessim un montatge per tal de fer servir programes de vídeo. Nosaltres, la Laia Arenas, l'Alba Vidal i jo(Anna Parera), vam decidir de fer un vídeo dels jocs olímpics al nostre institut IES Miquel Martí i Pol ja que ens agraden els esports i sabiem que ens ho passariem bé fent-lo i així a set. Vam haver de grabar molts vídeos en parts separades i finalment amb el programa VideoPad els vam ajuntar. Pero, vam tenir un problema, quan vam acabar de fer el muntatge vam veure que als 5 segons més o menys de principi de cada vídeo, la imatge estava parada però la veu se sentia, així que per mala sort, aquests no els podreu gaudir, però si tota la resta del vídeo. Així que, espero que us agradi el nostre vídeo:
dilluns, 11 de juny del 2012
dimecres, 30 de maig del 2012
Natació per nadons
L'objectiu de la natació per a nadons no és aprendre a nedar, ja que no estan capacitats, fins als 4 o 5 anys no poden. Tots els psicòlegs i pedagogs reconeixen la importància dels primers anys de vida de les persones i, tot i així, no prestem la suficient atenció a aquest període de vida. L'aigua ajuda molt ja que el nadó que encara no camina troba, a l’aigua, la possibilitat de moure’s, amb molta més lliberat i continuïtat de moviments. També es reforça el cor i els pulmons i s’augmenta la oxigenació i trasllat a la sang. Ajuda al sistema inmunològic, a la socialització i obre possibilitats lúdiques i de compartir. També ajuda molt al nadó a relaxar-se i a sentir-se més segur. L’aigua reforça el vincle d’amor i confiança entre els pares del nadó, fent que tots dos comparteixin una experiència que reforça la relació efectiva entre ells.
dimecres, 23 de maig del 2012
Primers auxilis
Fa dos anys, l'any 2010, jo i 5 amigues meves, vam participar al Raid dels Ausetants de Roda de Ter. És una mena de concurs on hi participen varis grups. Aquell any hi havia dos categories, una era pels menors de 18 anys i l'altre pels majors de 18 anys. El Raid dels Ausetants consistia en fer varies proves que ens proposava l'ESPAI, les haviem de superar amb èxit i finalment hi havia un dia en que es feien unes proves per decidir la classificació final dels grups. Una de les proves que vam haver de fer, consitia en fer un vídeo en que el tema era: primers auxilis. El meu grup que es deia: Pinipoon's, vam decidir fer un vídeo on una de nosaltres s'afogava a la piscina i finalment la socorrista la salvava. Moltes de les coses que vam fer, no són correctes a la vida real ja que tampoc estavem informades del que s'havia de fer en un d'aquests casos, però m'ha fet il·lusió poder-vos mostrar aquest vídeo ja que ens va agradar molt fer-lo i ho vam fer tant bé com vàrem poder.
Aquí us poso el vídeo que vam fer, espero que us agradi:
Aquí us poso el vídeo que vam fer, espero que us agradi:
dijous, 17 de maig del 2012
Músculs utilitzats a la natació
La professora d'informàtica ens ha fet buscar un vídeo que no sigués del youtube sobre el tema que va el nostra bloc i després comentar-lo. M'ha sigut difícil trobar un vídeo que no sigués del youtube ja que la majoria que hi ha a internet són d'allà. Però finalment he trobat aquest que trobo que és molt interessant i a més a més en cap notícia havia parlat sobre aquest tema. En aquest vídeo ens mostra quins músuls estem fent servir en cada moment quan estem fent servir cada una de les tècniques en la natació. M'ha agradat molt quan l'he vist ja que pot interessar a moltes persones. Quan nadem no ens en adonem de tots els músculs que estem fent servir, així que aquest vídeo me n'ha fet adonar i he trobat que està molt bé. Espero que ha vosaltres us agradi tant com a mi, aquí us deixo que el pogueu mirar:
dimecres, 16 de maig del 2012
Pàgina web, l'educació
La professora d'informàtica ens va dir que havíem de fer una pàgina web amb google del tema que nosaltres volguéssim i ens interessés. Nosaltres, jo, l'Alba i la Sohad vam fer una pàgina web on us informem de l'educació. En aquesta pàgina web, jo explico l'educació primària i a més a més també informo d'algunes escoles estrangeres que hi ha a Catalunya. La Sohad, explica l'educació secundaria i l'Alba informació sobre les opcions que es poden fer després de l'ESO. L'Alba a més a més d'això també ens informa sobre les universitats catalanes i estudis universitaris. Crec que aquest és un tema bastant interessant per a tothom i que us pot agradar la nostra web. Aquí us deixo amb un enllaç perquè la podeu visitar: Pàgina web l'educació.
diumenge, 6 de maig del 2012
Natació per a discapacitats 2
A continuació us definiré els diferents perfils de cada grup de la classificació de natació per a discapacitats:
S1, SB1, SM1: nedadors amb problemes de coordinació greus en quatre membres o que tenen gairebé total afectació de les cames, el tronc, les mans i la funcionalitat mínima de l’esquena. És la classe de nedadors amb més discapacitat física.
S2, SB2, SM3: nedadors com la classe S1, però tenen més propulsió perquè fan servir el braç o la cama.
S3, SB2, SM3: nedadors amb bastanta força als braços però amb les cames o el tronc inútils. Amputació greu en quatre membres.
S4, SB3, SM4: nedadors que fan servir braços i cames i tenen debilitat mínima a les mans, però tenen inútils el tronc i les cames. També s’hi inclouen els nedadors amb amputacions greus de tres extremitats.
S5, SB4, SM5: nedadors amb funcionalitat en els braços i les mans, però no en tenen gens en el tronc o en els músculs de la cama. Tenen greus problemes de coordinació.
S6, SB5, SM6: nedadors amb funcionalitat en els braços i les mans, amb certa funcionalitat en el tronc, però gens al múscul de la cama útil. També s’hi inclouen els nans i els nedadors amb amputacions importants en dues extremitats.
S7, SB6, SM7: nedadors amb funcionalitat de braços, mans i tronc i amb una certa funció de la cama. Tenen amputació en dues extremitats.
S8, SB7, SM8: nedadors amb funcionalitat de braços, mans i tronc i amb una certa funció de la cama. Es tracta de nedadors que només poden utilitzar mig cos o que tenen alguna amputació de les extremitats.
S9, SB8, SM9: nedadors amb debilitat greu en una sola cama o amb problemes de la coordinació molt lleugera, amb una amputació menor a les extremitats.
S10, SB9, SM10: nedadors amb debilitat mínima que afecta les cames. Nedadors amb restricció dels moviments de l’articulació del maluc. Nedadors amb poca deformitat als peus o pèrdua menor d’una part de les extremitats.
S11, SB11, SM11: nedadors incapaços de veure-hi i que estan considerats cecs totals.
S12, SB12, SM12: nedadors que poden reconèixer formes i tenen una certa capacitat de visió.
S13, SB13, SM13: nedadors que tenen més visió, però que es considera que tenen un problema de deficiència visual.
S14, SB14, SM14: nedadors amb discapacitat intel·lectual del nivell I: Competició. És el nivell més alt en els nivells de participació de la FEDDI.
S1, SB1, SM1: nedadors amb problemes de coordinació greus en quatre membres o que tenen gairebé total afectació de les cames, el tronc, les mans i la funcionalitat mínima de l’esquena. És la classe de nedadors amb més discapacitat física.
S2, SB2, SM3: nedadors com la classe S1, però tenen més propulsió perquè fan servir el braç o la cama.
S3, SB2, SM3: nedadors amb bastanta força als braços però amb les cames o el tronc inútils. Amputació greu en quatre membres.
S4, SB3, SM4: nedadors que fan servir braços i cames i tenen debilitat mínima a les mans, però tenen inútils el tronc i les cames. També s’hi inclouen els nedadors amb amputacions greus de tres extremitats.
S5, SB4, SM5: nedadors amb funcionalitat en els braços i les mans, però no en tenen gens en el tronc o en els músculs de la cama. Tenen greus problemes de coordinació.
S6, SB5, SM6: nedadors amb funcionalitat en els braços i les mans, amb certa funcionalitat en el tronc, però gens al múscul de la cama útil. També s’hi inclouen els nans i els nedadors amb amputacions importants en dues extremitats.
S7, SB6, SM7: nedadors amb funcionalitat de braços, mans i tronc i amb una certa funció de la cama. Tenen amputació en dues extremitats.
S8, SB7, SM8: nedadors amb funcionalitat de braços, mans i tronc i amb una certa funció de la cama. Es tracta de nedadors que només poden utilitzar mig cos o que tenen alguna amputació de les extremitats.
S9, SB8, SM9: nedadors amb debilitat greu en una sola cama o amb problemes de la coordinació molt lleugera, amb una amputació menor a les extremitats.
S10, SB9, SM10: nedadors amb debilitat mínima que afecta les cames. Nedadors amb restricció dels moviments de l’articulació del maluc. Nedadors amb poca deformitat als peus o pèrdua menor d’una part de les extremitats.
S11, SB11, SM11: nedadors incapaços de veure-hi i que estan considerats cecs totals.
S12, SB12, SM12: nedadors que poden reconèixer formes i tenen una certa capacitat de visió.
S13, SB13, SM13: nedadors que tenen més visió, però que es considera que tenen un problema de deficiència visual.
S14, SB14, SM14: nedadors amb discapacitat intel·lectual del nivell I: Competició. És el nivell més alt en els nivells de participació de la FEDDI.
divendres, 4 de maig del 2012
Natació per a discapacitats
La natació per a discapacitats és l'únic esport que combina les condicions de diverses discapacitats físiques en totes les classes. Això vol dir que s'agrupen segons la capcitat per nedar independentment de la causa de la discapacitat. Les diverses discapacitats físiques són per exemple: les amputacions, la paràlisi cerebral, la lesió de la medul·la espinal i altres discapacitats com el nanisme... Totes les classes comencen amb la lletra s referint-se al terme anglès "swimming".
El rang comprèn des de nedadors amb una discapacitat greu com S1, SB1 i SM1 fins als que tenen una discapacitat mínima com S10, SB9 i SM10. En qualsevol classe els nedadors poden començar amb una sortida des del trampolí o des de l'aigua, depenent de la seva condició física que funciona. Aquestes circumstàncies es valoraran en el moment de la classificació.
El rang comprèn des de nedadors amb una discapacitat greu com S1, SB1 i SM1 fins als que tenen una discapacitat mínima com S10, SB9 i SM10. En qualsevol classe els nedadors poden començar amb una sortida des del trampolí o des de l'aigua, depenent de la seva condició física que funciona. Aquestes circumstàncies es valoraran en el moment de la classificació.
dijous, 19 d’abril del 2012
Climatització de Piscines
La climatització de piscines ens permet escalfar l'aigua d'una piscina mitjançant la instal·lació d'energia renovable que s'adapti millor a cada lloc. Així, podem allargar la temporada de bany de la forma més econòmica aprofitant l'aigua calenta sobrant en els mesos d'estiu. Hi ha dos tipus de climatització:
La climatització a piscines cobertes:
Es necessita una gran quantitat d'energia per climatitzar una piscina coberta. S'ha d'utilitzar un equip eficient i respectuós amb el medi ambient. Es poden utilitzar col·lectors solars o bombes de calor més eficients per estalviar en el consum elèctric.
La bomba de calor permet generar més calor que l'energia consumida ja que extreu energia de l'entorn.
Els col·lectors solars poden subministrar gran part de les necessitats tèrmiques en l'hivern i produir tota l'aigua calenta necessària a l'estiu.
La climatització a piscines descobertes:
Invertir en una piscina exterior pot resultar més rendible si aquesta es pot utilitzar durant més temps i no només als temps calorosos, per això s'utilitza la climatització en les piscines.
Instal·lar col·lectors solars que escalfin l'aigua de la piscina és una forma senzilla, econòmica i ecològica de fer-ho. Això no implica l'augment del consum energètic i no contaminarem.
Les lleis prohibeixen escalfar les piscines amb un sistema de calefacció tradicional i a més a més, són molt cars a causa de la gran quantitat d'energia consumida. Així que, els captadors solars, s'han adaptat a aquest àmbit i han ofert la tecnologia més apropiada segons el cas.
Hi ha captadors de polipropilè que ofereixen una solució molt econòmica i de fàcil instal·lació. Es poden col·locar damunt de la teulada sense necessitat de suports per a la seva inclinació. L'aigua de la piscina circula per l'interior dels captadors. La piscina fa la funció de interacomulador, tancant el circuit i així estalvien aquest element en la instal·lació.
La climatització a piscines cobertes:
Es necessita una gran quantitat d'energia per climatitzar una piscina coberta. S'ha d'utilitzar un equip eficient i respectuós amb el medi ambient. Es poden utilitzar col·lectors solars o bombes de calor més eficients per estalviar en el consum elèctric.
La bomba de calor permet generar més calor que l'energia consumida ja que extreu energia de l'entorn.
Els col·lectors solars poden subministrar gran part de les necessitats tèrmiques en l'hivern i produir tota l'aigua calenta necessària a l'estiu.
La climatització a piscines descobertes:
Invertir en una piscina exterior pot resultar més rendible si aquesta es pot utilitzar durant més temps i no només als temps calorosos, per això s'utilitza la climatització en les piscines.
Instal·lar col·lectors solars que escalfin l'aigua de la piscina és una forma senzilla, econòmica i ecològica de fer-ho. Això no implica l'augment del consum energètic i no contaminarem.
Les lleis prohibeixen escalfar les piscines amb un sistema de calefacció tradicional i a més a més, són molt cars a causa de la gran quantitat d'energia consumida. Així que, els captadors solars, s'han adaptat a aquest àmbit i han ofert la tecnologia més apropiada segons el cas.
Hi ha captadors de polipropilè que ofereixen una solució molt econòmica i de fàcil instal·lació. Es poden col·locar damunt de la teulada sense necessitat de suports per a la seva inclinació. L'aigua de la piscina circula per l'interior dels captadors. La piscina fa la funció de interacomulador, tancant el circuit i així estalvien aquest element en la instal·lació.
dimecres, 11 d’abril del 2012
Michael Fred Phelps
Michael Fred Phelps va neixer el 30 de juny de 1985 a Baltimore, Maryland. És un nedador estatunidenc que té rècords mundials en diferents proves.
Va guanyar vuit medalles (sis d'or i dues de bronze) als Jocs Olímpics d'estiu 2004 a Atenes i va igualar el rècord de més medalles a unes Olimpíades de l'Alexander Dityatin el 1980. És nomenat Nedador del Món de l'Any els anys 2003, 2004, 2006, 2007 i Nedador Amerià de l'Any 2001, 2002, 2003, 2004, 2006, 2007. Phelps s'ha qualificat a vuit proves de natació als Jocs Olímpics d'estiu de 2008 a Pequín i ha superat el rècord de Mark Spitz de set medalles d'or a unes Olimpíades. El 13 d'agost de 2008, Phelps havia guanyat quatre medalles d'or a Pequín amb nous rècords mundials en les quatre proves. El 2008 va ser guardonat amb el premi Marca Leyenda.
Va guanyar vuit medalles (sis d'or i dues de bronze) als Jocs Olímpics d'estiu 2004 a Atenes i va igualar el rècord de més medalles a unes Olimpíades de l'Alexander Dityatin el 1980. És nomenat Nedador del Món de l'Any els anys 2003, 2004, 2006, 2007 i Nedador Amerià de l'Any 2001, 2002, 2003, 2004, 2006, 2007. Phelps s'ha qualificat a vuit proves de natació als Jocs Olímpics d'estiu de 2008 a Pequín i ha superat el rècord de Mark Spitz de set medalles d'or a unes Olimpíades. El 13 d'agost de 2008, Phelps havia guanyat quatre medalles d'or a Pequín amb nous rècords mundials en les quatre proves. El 2008 va ser guardonat amb el premi Marca Leyenda.
 |  |
divendres, 16 de març del 2012
La natació als jocs olímpics
La natació de competició va començar a Gran Bretanya a finals del segle XVIII. La primera organització d'aquest tipus va anar a la National Swimming Society que es va fundar a Londres al 1837.
Encara que a l'antiga Grècia la natació ja es practiqués, fet que va quedar reflectit en escrits com la Iliada o L'Odissea, aquest esport mai va formar part dels Jocs Olímpics antics. Tot i això, la natació sí va estar present en els primers Jocs moderns d'Atenes al 1896 i des de llavors sempre ha estat inclosa en el Programa Olímpic.
En 1908 es va organitzar la Fédération Internationale de Natation Amateur (FINA)per a poder celebrar carreres d'aficcionats.
La competició femenina es va incloure per primera vegada en els Jocs Olímpics de 1912.
Sincronitzada
La Natació Sincronitzada va començar sent un esport per a homes que el 1890, a Berlín, es va organitzar la primera competició. El seu nom se li deu a la submarinista i gimnasta Katherine Curtis, qui es va encarregar d'entrenar i crear la sèrie de moviments que va fer famoses a les 60 nedadores conegudes com “Sirenes Modernes” i que avui formen part de la coreografia de qualsevol rutina de nedo sincronitzat. La primera aparició en uns Jocs Olímpics data de l'any 1984.
Salts
Primer de tot es van començar a fer a l'antiga Grècia. Es realitzaven llançant-se al mar des de les costes del Peloponeso i de les illes Eòliques.
Els Jocs Olímpics van acollir per primera vegada als clavats com disciplina al 1904. Va anar en Sant Luís i només van participar homes i amb dos tipus de clavats: normals i varietat. Les dones van haver d'esperar fins als Jocs Olímpics d'Estocolm al 1912. Els clavats des d'un trampolí es van començar a desenvolupar gràcies a la gimnàstica d'Europa del segle XIX. A la copa del Món de 1995 van debutar oficialment els clavats sincronitzats i a Sydney 2000 van ser acceptats com a disciplina olímpica.
Disciplines:
Natació:
Masculines (16): 100 m esquena, braça, lliures i papallona; 200 m esquena, braça, lliures, estils i papallona; 400 m lliures i estils; 4x100 m lliures i estils; 4x200 m lliures; 50 m lliures; 1.500 m lliures.
Femenines (16): 100 m esquena, braça, lliures i papallona; 200 m esquena, braça, lliures, estils i papallona; 400 m lliures i estils; 4x100 m lliures i estils; 4x200 m lliures; 50 m lliures; 800 m lliures.
Natació Sincronitzada:
Duo (24 participants) i 8 equips (Espanya, Rússia, Xina, Austràlia, Japó, Canadà, EEUU i Egipte)
Salts:
Masculines (4): Plataforma 10 m, Trampolí 3 m, Sincronitzat en plataforma 10 m i Sincronitzat en trampolí 3 m
Femenines (4): Plataforma 10 m, Trampolí 3 m, Sincronitzat en plataforma 10 m i Sincronitzat en trampolí 3 m
Espanyols Classificats:
Natació:
Masculí: Sergio García (200 braça), Javier Núñez (400 estils), Javier Noriega (50 lliures), Brenton Cabell (200 estils), Rafael Muñoz (100 papallona) i Wildeboer (100 esquena)
Femení: Erika Villaécija (800 lliures), Nina Zhivaneskaia (100 esquena), Mireia Belmonte (200 braça), Melanie Costa (200 lliures), Mercedes Peris (200 esquena), Yurema Requena (10 quilòmetres aigües obertes)
Sincronitzada:
Duo (Mengual i Fuentes)
Equip ( Raquel Corral, Alba Cabell, Andrea Fuentes,Thais Enríquez, Gemma Mengual, Gisela Morón, Irina Rodríguez i Paola Tirados)
Salts:
Javier Illana (trampolí 3 m)
Jennifer Benítez (trampolí 3 m)
Seu:
Centre Aquàtic Nacional
Favorits:
Natació:
Michael Phelps (EUA). Randall Bal (EUA). Grant Hackett (Austràlia).
Lisbeth Lenton (Austràlia). Laure Manaudou (França). Kate Ziegler (EUA). Natalie Coughlin (EUA)
Sincronitzada:
Gemma Mengual, Andrea Fuentes, Raquel Corral, Alba Cabell, Andrea Fuentes,Thais Enríquez, Gemma Mengual, Gisela Morón, Irina Rodríguez i Paola Tirados(Espanya)
Encara que a l'antiga Grècia la natació ja es practiqués, fet que va quedar reflectit en escrits com la Iliada o L'Odissea, aquest esport mai va formar part dels Jocs Olímpics antics. Tot i això, la natació sí va estar present en els primers Jocs moderns d'Atenes al 1896 i des de llavors sempre ha estat inclosa en el Programa Olímpic.
En 1908 es va organitzar la Fédération Internationale de Natation Amateur (FINA)per a poder celebrar carreres d'aficcionats.
La competició femenina es va incloure per primera vegada en els Jocs Olímpics de 1912.
Sincronitzada
La Natació Sincronitzada va començar sent un esport per a homes que el 1890, a Berlín, es va organitzar la primera competició. El seu nom se li deu a la submarinista i gimnasta Katherine Curtis, qui es va encarregar d'entrenar i crear la sèrie de moviments que va fer famoses a les 60 nedadores conegudes com “Sirenes Modernes” i que avui formen part de la coreografia de qualsevol rutina de nedo sincronitzat. La primera aparició en uns Jocs Olímpics data de l'any 1984.
Salts
Primer de tot es van començar a fer a l'antiga Grècia. Es realitzaven llançant-se al mar des de les costes del Peloponeso i de les illes Eòliques.
Els Jocs Olímpics van acollir per primera vegada als clavats com disciplina al 1904. Va anar en Sant Luís i només van participar homes i amb dos tipus de clavats: normals i varietat. Les dones van haver d'esperar fins als Jocs Olímpics d'Estocolm al 1912. Els clavats des d'un trampolí es van començar a desenvolupar gràcies a la gimnàstica d'Europa del segle XIX. A la copa del Món de 1995 van debutar oficialment els clavats sincronitzats i a Sydney 2000 van ser acceptats com a disciplina olímpica.
Disciplines:
Natació:
Masculines (16): 100 m esquena, braça, lliures i papallona; 200 m esquena, braça, lliures, estils i papallona; 400 m lliures i estils; 4x100 m lliures i estils; 4x200 m lliures; 50 m lliures; 1.500 m lliures.
Femenines (16): 100 m esquena, braça, lliures i papallona; 200 m esquena, braça, lliures, estils i papallona; 400 m lliures i estils; 4x100 m lliures i estils; 4x200 m lliures; 50 m lliures; 800 m lliures.
Natació Sincronitzada:
Duo (24 participants) i 8 equips (Espanya, Rússia, Xina, Austràlia, Japó, Canadà, EEUU i Egipte)
Salts:
Masculines (4): Plataforma 10 m, Trampolí 3 m, Sincronitzat en plataforma 10 m i Sincronitzat en trampolí 3 m
Femenines (4): Plataforma 10 m, Trampolí 3 m, Sincronitzat en plataforma 10 m i Sincronitzat en trampolí 3 m
Espanyols Classificats:
Natació:
Masculí: Sergio García (200 braça), Javier Núñez (400 estils), Javier Noriega (50 lliures), Brenton Cabell (200 estils), Rafael Muñoz (100 papallona) i Wildeboer (100 esquena)
Femení: Erika Villaécija (800 lliures), Nina Zhivaneskaia (100 esquena), Mireia Belmonte (200 braça), Melanie Costa (200 lliures), Mercedes Peris (200 esquena), Yurema Requena (10 quilòmetres aigües obertes)
Sincronitzada:
Duo (Mengual i Fuentes)
Equip ( Raquel Corral, Alba Cabell, Andrea Fuentes,Thais Enríquez, Gemma Mengual, Gisela Morón, Irina Rodríguez i Paola Tirados)
Salts:
Javier Illana (trampolí 3 m)
Jennifer Benítez (trampolí 3 m)
Seu:
Centre Aquàtic Nacional
Favorits:
Natació:
Michael Phelps (EUA). Randall Bal (EUA). Grant Hackett (Austràlia).
Lisbeth Lenton (Austràlia). Laure Manaudou (França). Kate Ziegler (EUA). Natalie Coughlin (EUA)
Sincronitzada:
Gemma Mengual, Andrea Fuentes, Raquel Corral, Alba Cabell, Andrea Fuentes,Thais Enríquez, Gemma Mengual, Gisela Morón, Irina Rodríguez i Paola Tirados(Espanya)
| Disciplina |  | Or |  | Plata |  | Bronze | |||
| Waterpolo | |||||||||
| Competició Masculina |  | Hungría |  | EEUU |  | Serbia | |||
| Competició Femenina |  | Holanda | | EEUU |  | Australia | |||
| Natació | |||||||||
| 100m Esquena (M) | | Aaron Peirsol | | Matt Grevers | | Hayden Stoeckel / Arkady Vyatchanin |  | ||
| 100m Papallona (M) | | Michael Phelps | | Milorad Cavic | | Andrew Lauterstein | |||
| 100m Braça (M) |  | Kosuke Kitajima |  | Alexander Dale Oen |  | Hugues Duboscq | |||
| 100m Lliures (M) | | Alain Bernard | | Eamon Sullivan |  | Cesar Cielo Filho | |||
| 200m Esquena (M) | | Ryan Lochte | | Aaron Peirsol | | Arkady Vyatchanin | |||
| 200m Papallona (M) | | Michael Phelps | | Laszlo Cseh | | Takeshi Matsuda | |||
| 200m Braça (M) | | Kosuke Kitajima | | Brenton Rickard | | Hugues Duboscq | |||
| 200m Lliures (M) | | Michael Phelps |  | Taehwan Park | | Peter Vanderkaay | |||
| 400m Lliures (M) | | Taehwan Park |  | Lin Zhang | | Larsen Jensen | |||
| 400m Estils (M) | | Michael Phelps |  | Laszlo Cseh | | Ryan Lochte | |||
| 4x100m Lliures (M) | | Michael Phelps, Garret Webel-Gate, Cullen Jones y Jason Lezak | | Amaury Leveaux, Fabien Gilot, Frédérick Bousquet y Alain Bernard | | Eamon Sullivan, Andrew Lauterstein, Ashlley Callus y Matt Targett | |||
| 4x100m Estils (M) | | Estados Unidos | | Australia | | Japón | |||
| 4x200m Lliures (M) | | Estados Unidos | | Rusia | | Australia | |||
| 50m Lliures(M) | | Cesar Cielo Filho | | Amaury Leveaux | | Alain Bernard | |||
| 1500m Lliures (M) |  | Oussama Mellouli | | Grant Hackett |  | Ryan Cochrane | |||
| 100m Espalda (F) | | Natalie Coughlin |  | Kirsty Coventry | | Margaret Hoelzer | |||
| 100m Mariposa (F) | | Lisbeth Trickett | | Christine Magnuson | | Jessicah Schipper | |||
| 100m Braça (F) | | Leisel Jones | | Rebecca Soni |  | Mirna Jukic | |||
| 100m Lliures (F) |  | Britta Steffen | | Lisbeth Trickett | | Natalie Coughlin | |||
| 200m Esquena (F) | | Kirsty Coventry | | Margaret Hoelzer | | Reiko Nakamura | |||
| 200m Papallona (F) | |
| | Liuyang Jiao | | Jessicah Schipper | |||
| 200m Braça (F) | | Rebecca Soni | | Leisel Jones | | Sara Nordenstam | |||
| 200m Lliures (F) |  | Federica Pellegrini |  | Sara Isakovic | | Jiaying Pang | |||
| 400m Lliures (F) |  | Rebecca Adlington | | Katie Hoff | | Joanne Jackson | |||
| 400m Estils (F) | | Stephanie Rice | | Kirsty Coventry | | Katie Hoff | |||
| 4x100m Lliures (F) | | Inge Dekker, Ranomi Kromowidjojo, Femke Heemskerk, Marleen Veldhuis, Hinkelien Schreuder y Manon van Rooijen | | Natalie Coughlin, Lacey Nymeyer, Kara Lynn Joyce, Dara Torres, Julia Smit y Emily Silver | | Cate Campbell, Alice Mills, Melanie Schlanger, Lisbeth Trickett y Shayne Reese | |||
| 4x100m Estils (F) | | Australia | | Estados Unidos | | China | |||
| 4x200m Lliures (F) | | Australia | | China | | Estados Unidos | |||
| 50m Lliures (F) | | Britta Steffen | | Dara Torres | | Cate Campbell | |||
| 800m Lliures (F) | | Rebecca Adlington | | Alessia Filippi |  | Lotte Friis | |||
| Natació sincronitzada | |||||||||
| Dúo | | Anastasia Davydova / Anastasia Ermakova |  | Andrea Fuentes / Gemma Mengual | | Saho Harada / Emiko Suzuki | |||
| Equipos | | Anastasia Davydova Anastasia Ermakova Maria Gromova Natalia Ishchenko Elvira Khasyanova Olga Kuzhela Svetlana Romashina Anna Shorina Elena Ovchinnikova | | Alba Maria Cabello Raki Corral Andrea Fuentes Thais Henriquez Laura Lopez Gemma Mengual Irina Rodriguez Pao Tirados Gisela Moron | | Beibei Gu Tingting Jiang Wenwen Jiang Ou Liu Xi Luo Qiuting Sun Na Wang Xiaohuan Zhang Xuechen Huang | |||
| Salts | |||||||||
| Plataforma 10m (M) | | Matthew Mitcham | | Luxin Zhou | | Gleb Galperin | |||
| Trampolí 3m (M) | | Chong He | | Alexandre Despatie | | Kai Qin | |||
| Sincronitzat plat. 10m (M) | | Yue Lin / Liang Huo | | Patrick Hausding / Sascha Klein | | Gleb Galperin / D. Dobroskok | |||
| Sincronitzat tramp. 3m (M) | | Feng Wang / Kai Qin | | Dmitry Sautin / Yuriy Kunakov |  | Illya Kvasha / O. Prygorov | |||
| Plataforma 10m (F) | | Ruolin Chen | | Emilie Heymans | | Xin Wang | |||
| Trampolí 3m (F) | | Jingjing Guo | | Julia Pakhalina | | Minxia Wu | |||
| Sincronitzat plat. 10m (F) | | Xin Wang / Ruolin Chen | | Briony Cole / Melissa Wu |  | Paola Espinosa / Tatiana Ortiz | |||
| Sincronitzat tramp. 3m (F) | | Jingjing Guo / Minxia Wu | | J. Pakhalina / A. Pozdnyakova | | Ditte Kotzian / Heike Fischer | |||
Subscriure's a:
Missatges (Atom)